divendres, 20 de juliol de 2018

Dia 19. Ja som a Krakow.

Ahir, vàrem aterrar a Cracòvia després d'unes turbulensias que quasi(modo) mos lleven sa vida però miraculosament vàrem arribar a l'hora prevista, les set i mitja (hora local: 19:30).
Després d'agafar un bus cap a Cracòvia center city 4k plusfire, vàrem començar a caminar cap on suposadament havíem de dormir.

Després de 4 hores de caminar sobre zorres movedises (los haters diran que solo fue una) vàrem arribar on el senyor Google ens indicava. El problema va sorgir quan ens n'adonarem que Google s'havia equivocat, i aquestes 6 hores havíem estat caminant en direcció contrària a la nostra terra promesa, al nostre mar d'esperança, al Valhalla...

La situació va ser aquesta: ens trobàvem a les 23h 34' 27" i 2718073 millonèssimes de segon exactament, i ens trobàvem a més de 3h a peu de la gent que ens havia de donar un sostre per dormir. Estàvem desesperats. Els ànims pel terra, l'esperança perduda i els nostres somnis enfonsats. Tot estava perdut.

O això ens pensàvem. El nivell de pitinglish, les habilitats seductores, el carisma i la fe mai perduda del nostre soldat Joan Maria Sart Vizcaíno De La Cruz van servir per fer una telefonada d'esperança a aquella gent que no parlava casi anglès i va aconseguir, de manera miraculosa, que venguessin a cercar-nos amb la seva bat-furgoneta (de 9 places on ens varem enxufar 12). Així va ser com finalment dormirem a un lloc que no era laputacalle, amb llits.

Els miracles ocorren, Deu existeix, i hauria d'existir un Sant Joan Sart.

3 comentaris: